Etiqueta: català

Aleshores la padrina vegé un tros de cel blau, serè, esplèndid, bonic com si fos fet de tot just, enduent-se-li la mirada més enllà d'aquelles rònegues parets, brutes i florides, que li feien de gàbia. En sa arrossegada vida de burro guixeter, blincada sempre al pes de la càrrega, no li havia quedat una hora vagativa per a contemplar-lo, el cel.

De menut li havia passat pel cim un carro ple de grava que l'havia aixafat tot. Donant-lo per mort, quasibé ningú l'assistí, però ell, que era per a la vida, guarí guapament i quedà esguerradet.

Víctor Català, Idil·li xorc de la obra Drames rurals, Barcelona, Edicions 62 (Les millors obres de la literatura catalana, 83), 1982, página 49.