Quan ell i la seva dona serien vells, morts potser, el seu fill també ho sentiria, això. Quan ja seria casat i tindria fills, un dia, tot d'una, a l'estiu, en tornar de la feina, glatiria per una faldilla de seda damunt d'unes cames nues.
Mercè Rodoreda, «Estiu» en Tots els contes, Barcelona, Edicions 62 (Les millors obres de la literatura catalana, 18), 1979, página 34.