Etiqueta: rodoreda

Quan vam sortir al carrer ens vam aturar sota d’un fanal, ens vam donar la mà, com si només fóssim amics, i ens vam dir adéu… I havíem baixat l’escala aturant-nos a cada graó per besar-nos.

Mercè Rodoreda, «El mirall» en Tots els contes, Barcelona, Edicions 62 (Les

Totes les gotes de sang s’ajuntaven, es feien carn. Jo estava quieta i mirava l’ombra que encara quedava en els racons de la cambra i que l’alba anava devorant. Dintre meu hi havia un monstre: una bola sense peus i sense mans.

Mercè Rodoreda, «El mirall» en Tots els contes

Quan ell i la seva dona serien vells, morts potser, el seu fill també ho sentiria, això. Quan ja seria casat i tindria fills, un dia, tot d’una, a l’estiu, en tornar de la feina, glatiria per una faldilla de seda damunt d’unes cames nues.

Mercè Rodoreda, «Estiu» en Tots