Aquesta és també una dada que cal retenir en analitzar els fets que tot seguit descrivim: l'existència d'un país profundament i gairebé unànimement catòlic, on havia de ser ben difícil d'acceptar (i més encara entre els sectors populars i analfabets) l'existència de qualsevol grup humà que discrepés o, simplement, s'apartés dels comportaments considerats ortodoxos.
Agustí Alcoberro, Pirates, bandolers i bruixes a la Catalunya dels segles XVI i XVII, Barcelona, Editorial Barcanova, 2004, página 168.
Més encara quan als primers casos de repressió segueixen alguns llibres i manuals on els seus instigadors teoritzen tot allò que aparentment han descobert en els processos. Entre ells cobra una rellevància especial la publicació a Colònia, el 1486, del llibre Malleus Maleficarum, o Martell de bruixes, obra dels inquisidors dominicans Heinrich Institer (Kraemer) i Jakob Sprenger.
Agustí Alcoberro, Pirates, bandolers i bruixes a la Catalunya dels segles XVI i XVII, Barcelona, Editorial Barcanova, 2004, página 170.
Per això els acusadors en van prendre bona nota en els interrogatoris i els actes de tortura aplicats a les encausades. Totes elles mostren una coincidència sospitosa a l'hora de descriure les trobades. Per als perseguidors --i per a alguns historiadors-- això pot ser una prova concloent de la realitat d'aquestes reunions. Per a d'altres, contràriament, és una mostra més de la fixació d'una imatge obsessiva en la ment dels interrogadors.
Agustí Alcoberro, Pirates, bandolers i bruixes a la Catalunya dels segles XVI i XVII, Barcelona, Editorial Barcanova, 2004, página 190.
Per a Lea, la bruixeria seria fonamentalment una construcció mental dels seus perseguidors. Només l'obsessió d'aquesta va acabar donant forma --mitjançant la coacció i la tortura de víctimes innocents-- a unes pràctiques que havien existit exclusivament en la seva ment.
Agustí Alcoberro, Pirates, bandolers i bruixes a la Catalunya dels segles XVI i XVII, Barcelona, Editorial Barcanova, 2004, página 217.
Altres elements corroborarien aquesta mena d'explicacions. D'una banda, l'ús d'al·lucinògens, que sembla prou constatable. D'altra banda, la llibertat sexual de les reunions, només comprensible en una societat on la tendència a la repressió sexual va ser especialment accentuada, com és la dels segles XVI i XVII.
Agustí Alcoberro, Pirates, bandolers i bruixes a la Catalunya dels segles XVI i XVII, Barcelona, Editorial Barcanova, 2004, página 217.
[...] l'antropòloga anglosaxona Margaret Murray ha pretès veure en la bruixeria la pervivència a Europa occidental del culte a Diana, deessa dels boscos, de la natura feréstega, de la caça i de la Lluna. També, en una altra obra, aquesta autora ha identificat alguns aspectes de la bruixeria amb el culte a un déu cornut, molt comú a tot el continent, el darrer exemplar del qual seria el gran cabró-diable que presidia els aplecs de bruixes.
Agustí Alcoberro, Pirates, bandolers i bruixes a la Catalunya dels segles XVI i XVII, Barcelona, Editorial Barcanova, 2004, página 218.
En aquest sentit [que identifica bruixeria amb rebel·lió popular], s'identifica la bruixeria amb un saber màgic ocult, patrimoni d'algunes dones i tramès oralment de generació en generació -- per contraposició a la medicina moderna, masculina i pública.
Agustí Alcoberro, Pirates, bandolers i bruixes a la Catalunya dels segles XVI i XVII, Barcelona, Editorial Barcanova, 2004, página 219.
Així Julio Caro Baroja ha retornat sobre la idea de la diabolització de les creences paganes tradicionals [...] La cultura dominant, cristiana i urbana, va assajar, a partir dels darrers segles medievals, una última batalla contra les formes disperses de religiositat pagana que es mantenien en importants nuclis rurals [...] Així, la doctrina de sant Agustí [«somieg imaginatiu»] va ser definitivament bandejada per una Església que se sabia totpoderosa, per donar pas a una nova construcció teòrica, en la qual el sàbat i la concepció de la bruixeria com una secta universal que conspirava contra el cristianisme serien elements centrals.
Agustí Alcoberro, Pirates, bandolers i bruixes a la Catalunya dels segles XVI i XVII, Barcelona, Editorial Barcanova, 2004, página 220.