Autor: ernesto

Quan vam sortir al carrer ens vam aturar sota d'un fanal, ens vam donar la mà, com si només fóssim amics, i ens vam dir adéu... I havíem baixat l'escala aturant-nos a cada graó per besar-nos.

Mercè Rodoreda, «El mirall» en Tots els contes, Barcelona, Edicions 62 (Les millors obres de la literatura catalana, 18), 1979, página 45.

Totes les gotes de sang s'ajuntaven, es feien carn. Jo estava quieta i mirava l'ombra que encara quedava en els racons de la cambra i que l'alba anava devorant. Dintre meu hi havia un monstre: una bola sense peus i sense mans.

Mercè Rodoreda, «El mirall» en Tots els contes, Barcelona, Edicions 62 (Les millors obres de la literatura catalana, 18), 1979, página 45.

Quan ell i la seva dona serien vells, morts potser, el seu fill també ho sentiria, això. Quan ja seria casat i tindria fills, un dia, tot d'una, a l'estiu, en tornar de la feina, glatiria per una faldilla de seda damunt d'unes cames nues.

Mercè Rodoreda, «Estiu» en Tots els contes, Barcelona, Edicions 62 (Les millors obres de la literatura catalana, 18), 1979, página 34.