Totes les gotes de sang s’ajuntaven, es feien carn. Jo estava quieta i mirava l’ombra que encara quedava en els racons de la cambra i que l’alba anava devorant. Dintre meu hi havia un monstre: una bola sense peus i sense mans.
Mercè Rodoreda, «El mirall» en Tots els contes, Barcelona, Edicions 62 (Les millors obres de la literatura catalana, 18), 1979, página 45.