Estic a la vora del mar, assegut en una roca i amb les cames nues ficades dintre l’aigua. La penya em fa de respatller, m’hi recalco còmodament i, tot amarant-me de les frescors de la marinada, que minva per moments, passejo les mirades
La Xucladora de Joaquim Ruyra
Tagged mala lluna, ruyra