Als meus amics J. Puig i Ferreter i A. Fàbrega, com afectuosa recordança.
I
Dalt d’un planell d’una petita muntanya sembrada a clapes de pins novells, s’hi aixeca una vella ermita.
És una ermita modesta, d’aspecte pobre, que dóna hostatge ademés de la Verge venerada en aquelles rodalies, a una familia d’ermitants.